93 336 26 60

Atenció al Client: Dill-div: 9h - 15h* Atenció tel

L'Estudi biomecànic és un estudi que permet analitzar els moviments que es produeixen en el cos durant la marxa, mitjançant una anàlisi del peu en posició estàtica i dinàmica, així com una anàlisi de la seva relació amb altres estructures del cos (genoll, maluc i esquena). 

Aquest estudi permet prevenir l'aparició de lesions musculars i osteoarticulars, com a esquinços de repetició, metatarsàlgies, fascitis plantars, esperons calcanis, tendinitis, sobrecàrregues musculars, condropatíes, basculacions pèlviques, entre altres. 

Protocol d'actuació

En què consisteix l'estudi? 

Una correcta avaluació dels peus és clau per a assegurar la prevenció o tractament de lesions. L'estudi biomecànic del peu està composat per un protocol estricte de seguiment que compta de les següents frases: 

  • Anamnesi: Entrevista en profunditat i estudi de l'historial clínic per a conèixer l'estat general del pacient.
  • Exploració en llitera i podoscopi: És el primer estudi físic del pacient. Consisteix en una exploració manual des de la part baixa de l'esquena fins als peus, passant pel maluc.
  • Estudi de pressions: A través de les plataformes amb sensors de pressió, s'analitzen les pressions plantars del peu, els punts de màxim suport, així com la progressió de la trepitjada.
  • Anàlisi de la marxa: Estudi que ajuda a determinar com realitza el suport, l'entrada i la sortida del peu en caminar amb l'objectiu de descobrir si el pacient dóna suport més amb la punta o amb el taló o si ho fa amb algun dels laterals del peu (trepitjada supinadora), des de l'interior (trepitjada pronadora) o des del centre (trepitjada neutral). 

Problemes més comuns

Què es diagnostica amb l'estudi? 

L'estudi s'encarrega de detectar possibles deformacions, desviacions o altres lesions que tenen origen als peus i que podrien estar afectant el funcionament d'altres estructures del cos. L'estudi de la marxa permet realitzar un diagnòstic molt precís i avaluar el tractament de diverses patologies: 

  • Deformitats als peus:
    • Peu valg: És aquell peu que sofreix una desviació del taló cap a fora i un “efecte de caiguda” de la part interior que sembla tocar el sòl. Provoca certa inestabilitat o “malaptesa” a l'hora de caminar o córrer. Pot requerir tractament.
    • Peu cavus o buit: És aquell peu que presenta un arc més arquejat o exagerat que un peu normal, fent que el peu sigui relativament inflexible. Això augmenta el repartiment del pes cap a la zona de l'avantpeu, produint dolor i sovint se l'associa una tensió excessiva en el bessó.
    • Peu pla: És un terme que s'utilitza per a descriure aquell peu que compta amb l'absència total o parcial de la curvatura, creant una àrea de màxim contacte de la planta del peu amb el sòl. Aquest tipus de peus requereixen l'ús de plantilles ortopèdiques per a la seva correcció (recomanació: a partir dels 4 anys).
    • Peu aducte: Ocorre quan els ossos de la meitat frontal del peu es dobleguen o giren cap al costat del dit gros del peu. 
  • Deformitats en els dits del peu:
    • Hàl·lux valg (galindó): És una deformitat articular que produeix un augment en l'angulació fisiològica de l'articulació dels dits, dificultant el seu moviment. És un trastorn que, amb els anys, pot derivar en artrosi.
    • Dits en arpa: És una deformitat en els dits del peu que consisteix en la flexió excessiva de les articulacions del segon, tercer, quart i cinquè dit del peu (articulacions conegudes com a proximals i distals).
    • Neuroma de Morton: És un regruiximent del teixit que envolta el nervi digital i s'estén als dits del peu. Això ocorre perquè el nervi passa per sota del lligament que es connecta amb els ossos del dit del peu (metatarsians).
  • Problemes en la planta del peu:
    • Metatarsalgia: És una sobrecàrrega en la part davantera de la planta del peu, més concretament al cap dels metatarsians (zona entre la planta del peu i el naixement dels dits) provocada pel suport excessiu en aquesta zona del peu. És una malaltia molt comuna entre esportistes pel constant impacte que exerceixen en aquesta part del peu en córrer o caminar.
    • Fascitis plantar: És una inflamació de la banda de teixit gruixut de la planta del peu, coneguda com fascia. Quan s'estira o se sobrecarrega massa, pot causar dolor i dificultar el desenvolupament de qualsevol activitat física. 
  • Patologies de taló:
    • Talàlgies: És una afecció que es localitza en la part posterior del taló, produïda per una inflamació del tendó d'Aquil·les.
    • Esperó de calcani: És un creixement ossi anòmal que té lloc en el punt d'inserció del tendó en l'os del taló (el calcani) i pot derivar en una inflamació de la membrana. 
  • Deformitats en els genolls:
    • Genoll valg: És una deformitat en l'alineació dels genolls que provoca una desviació de la cama cap a fora de l'eix de l'extremitat, fent que els genolls es xoquin entre si. L'aparença d'aquest tipus de cames és “de”X .
    • Genoll var: És una deformitat en l'alineació dels genolls que provoca un arquejament dels genolls, separant-les entre si de forma excessiva. L'aparença d'aquest tipus de cames és de "O”. 
  • Lesions en els genolls:
    • Tendinitis rotuliana: És un trastorn que afecta al tendó que connecta la ròtula amb la tíbia, anomenat tendó rotulià. Això pot donar lloc també a una inflamació del tendó del quàdriceps, que uneix el quàdriceps amb la ròtula, encara que és menys freqüent.
    • Osgood Schlatter: És una inflamació dolorosa de la protuberància en la part superior de la tíbia, exactament sota el genoll. Aquesta protuberància es denomina espina tibial anterior. El seu origen rau en petites lesions causades per sobrecàrregues repetitives en la zona del genoll durant el creixement.
    • Condropatia rotuliana: Ocorre quan el teixit del cartílag s'estova i es descompon per sota de la ròtula. La sensació que produeix una condropatia és com si els ossos del genoll es freguessin entre si en doblegar l'articulació. A simple vista, el genoll pot estar inflamada i presentar una lleugera desalineació amb el fèmur. 
  • Artrosis:
    • Gonartrosi: Aquest terme fa referència a una artrosi de genoll. Consisteix en la degeneració de l'os del genoll que cursa amb dolor, rigidesa i pèrdua de moviment en l'articulació.
    • Coxartrosi: Aquest terme es refereix a la artrosi de maluc. Ocorre quan es produeix un desgast o degeneració del cartílag que recobreix l'articulació del maluc, causant amb dolor, rigidesa i pèrdua de moviment. 
  • Problemes a l'esquena:
    • Escoliosi: Té lloc quan es produeix una curvatura cap als costats de la columna vertebral o espina dorsal. Les corbes solen tenir forma de S o de C.
    • Lumbàlgia: Fa referència al fort dolor que apareix en la part inferior de l'esquena just després de realitzar activitat, després d'un moviment sobtat o en aixecar pes.
  • Inflamacions:
    • Tendinitis: Consisteix en una inflamació severa del tendó. És una lesió recurrent en articulacions com el canell o el turmell.
    • Entesitis: Es refereix a la inflamació de l'entesi, que és com anomenem a la zona d'inserció d'un múscul, tendó o lligament a l'os.
    • Periostitis: És la inflamació del periosti, que es refereix a la capa més superficial de l'os. El lloc de major afectació sol ser la cara anterointerna de la tíbia, principalment en el terç inferior. Encara que pot estendre's cap amunt, gairebé fins al genoll.
  • Lesions en els músculs:
    • Sobrecàrregues musculars: És una contracció involuntària i contínua de les fibres musculars com a conseqüència de la pràctica excessiva d'esport o la mala execució d'un exercici. Aquesta lesió és especialment comuna en esportistes, per la repetició d'alguns gestos. 
  • Afeccions de turmell, genoll i maluc: Entre aquest tipus d'afeccions trobem des de simples lesions de turmell, genoll o maluc a malformacions adquirides també en aquestes articulacions, per exemple, l'osteoartritis del genoll. És una de les malalties més comunes en persones majors i pot causar dolor, alhora que limitar el seu moviment. 
(!) L'estudi biomecànic del peu s'empra també durant un postoperatori o rehabilitació: Aquest estudi serveix per a avaluar també l'estat d'una estructura després d'una intervenció quirúrgica o durant un procés de rehabilitació. 

Avaluació individualitzada

Com avaluar a cada pacient? 

A l'Hospital Podològic UB, duem a terme un protocol d'actuació individualitzat i molt específic. Tot i que pot variar en funció del servei i les necessitats del/de la pacient, des de la primera visita, posem en marxa el següent pla d'avaluació (entre el qual s'inclou l'estudi biomecànic). 

  1. Estudi de la història clínica del pacient.
  2. Exploració física, estudi biomecànic del peu.
  3. Analítica del pacient.
  4. Radiografies (si la patologia ho requereix).
  5. Estudi de pressió arterial, saturació d'oxigen i ECG.

Depenent del servei 

Estudis biomecànics a l'Hospital Podològic Universitat de Barcelona

La nostra vocació pel treball ben fet ens fa estudiar cada cas de forma única i amb la dedicació que es mereix. A l'Hospital Podològic UB comptem amb un equip interdisciplinari d'experts en podologia, la qual cosa permet, si s'escau, remetre a cada pacient a l'especialista més adequat per al seu tractament.

Demana la teva primera visita

Necessites atenció podològica?